Aquest any els alumnes de
Religió hem el-laborat un treball dels
Patrons de Castelló, ja que la revista està dedicada a la cultura
i tradicions de la nostra ciutat. I nosaltres hem pensat en
ensenyar-vos un poc de la seua història... En primer lloc dir-vos que
els Patrons de Castelló són: Sant Blai, Sant Cristòfol i la Verge
de Lledó. Hem fet un breu resum de
la seua vida i també de qui i com es va trobar “la troballa” de
la Verge del Lledó.
SANT
CRISTÒFOL
Relicte
(és com abans es deia Sant Cristòfol, abans de batejar-se) va
nàixer al Líban en l'any 200 dC.
Quan
va tindre 22 anys, era el més fort de tot el seu poble i va decidir
servir a la persona més poderosa del món, l'Emperador. Relicte és
va convertir en el soldat favorit de l'Emperador.
Un
dia, l'Emperador va veure Satanàs i es va espantar. Aleshores,
Relicte volia trobar Satanàs. Van passar molts mesos i estava molt
cansat. Un bon dia va aparéixer Satanàs i va dir si volia unir-se a
ell, i va acceptar.
Al
tercer dia van arribar a un poble on hi havia una creu i Satanàs va
ordenar evitar-la. Relicte va preguntar per què tenien que evitar-la
i Satanàs li va respondre que allí va morir Jesucrist, i tenia molt
de por, per això no era totalment invencible.
Relicte
a partir d'aquest moment, va fer el bé per a que se'l presentara
Jesucrist. Un bon dia, Jesucrist se'l va aparéixer. Relicte va fer
tot el que li va dir Jesucrist. A partir d'ací, Relicte va dir en
molts pobles la paraula de Déu.
Un
dia l'Emperador va decidir aniquilar a tots els cristians. Jesucrist
li va dir a Relicte, que no tinguera por. Van atrapar a Relicte i
quan anaven a aniquilar-lo, les fletxes sempre es desviaven i una va
arribar a donar-li al rei en l'ull. Relicte va dir que es deixava
aniquilar i, amb la seua sang es curaria el seu ull. Així ho va fer,
i es va complir.
L'Emperador
en eix moment, va ordenar alliberar als cristians que es trobaven amb
vida. Després de molt de molt de temps, va haver dues epidèmies que
ningú, fins i tot els metges que van vindre des de València, podien
explicar.
El
dia de Sant Cristòfol, inexplicablement, va desaparéixer l'
epidèmia i tots van decidir que Sant Cristòfol fóra patró de
Castelló.
MARE DE DÉU DE LLEDÓ
L´any 1251 quan el Rei Jaume I va autoritzar el
trasllat dels veïns que vivien al “Castell vell de la Magdalena”,
a la “Plana”, algunes famílies van alçar els seus habitatges
dins de les muralles per a protegir-se dels atacs d'invasors i
pirates; altres es van quedar en les alqueries, perquè eren
llauradors i cuidaven les terres i animals. En una d'aquestes
alqueries vivia la família Granyana que tenia un fill que li deien
Pere; era un xiquet fort i espavilat, i amb el pas dels anys es va
convertir en un home treballador i honrat. A més, com que era tan
gran i corpulent els veïns l´anomenaven “PEROT”.
Al mateix que son pare, Perot, era un dels millors
llauradors de tota la comarca. Un dia Perot va anar a la fira que hi
havia de ramaders i va comprar dos bous joves, robustos i sans com
ell; els va dur a l'estable i desprès d'acomodar-los es va quedar
una bona estona mirant-los i es va sentir l'home més feliç del
món!! Perot era tan feliç que va anomenar als bous: Samsó i
Salomó.
Al dia següent, ven prompte, Perot va anar a buscar els
bous per començar a treballar la terra i es va adonar que havia fet
una bona compra, ja que eren molt treballadors. Alguns veïns li van
demanar que els bous li treballaren les seues terres també.
Una nit els bous estaven molt nerviosos i inquiets i
Perot va anar a veure que els passava. Va tractar de calmar-los, però
els bous no atenien a raó i Perot va enganxar els bous a la carreta
i es va dirigir al camp. Els bous caminaven de pressa i impacients. A
més
una sorprenent llum conduïa els bous, sense que Perot
poguera detenir ni dominar-los. De sobte i sense cap motiu, els bous
es van aturar, Perot els va ordenar que continuaren, però no va
aconseguir
fer-los donar un sol pas. Novament va aparèixer un
resplendor de llum que il·luminava un arbre, “un lledoner”.
Samsó i Salomó, guiats per la llum, es van dirigir cap a l'arbre.
Perot no aconseguia dominar els bous i seguia els seus passos.
Perot estava impressionat pel que estava passant i una
vegada sota l'arbre va notar com la punta de l'aladre es va enganxar
amb una llosa. En eixe mateix moment, l'arbre (el lledoner) es va
il·luminar i els bous van traure una gran pedra. Quan la pedra va
estar al descobert, va aparéixer una menuda estatueta de pedra
blanca. En eixe mateix moment les estrelles del cel van brillar com
mai ho havien fet anteriorment. Immediatament els bous es van postrar
davant la Imatge de la Mare de Déu i Perot va caure agenollat, per
una força sobrenatural (Era la Mare de Déu del Lledó, anomenada
així per ser descoberta davall d'un lledoner l´any 1366). Perot, un
poc desconcertat es va dirigir a la vila on va explicar a l'alcalde
el que acabava de contemplar i així junt al sacerdot i alguns veïns
es van dirigir al lloc on Perot els va indicar; allí estava la
“Imatge” la van agafar i la van dur a l'església de Santa Maria
de Castelló. Després d'estar pregant tots els veïns, el sacerdot
va tancar l'església i cadascú se'n va anar a sa casa per a
descansar. L'endemà, en clarejar el dia, el sacerdot va obrir la
porta de l'església i es va trobar amb la sorpresa que la “Imatge”
de la Mare de Déu no era al lloc on l´havien guardat. El primer que
van pensar és que algú l'havia furtat; però no podia ser perquè
la porta de l'església no estava forçada. Així doncs,
immediatament es van dirigir al lloc on Perot havia trobat la
“Imatge” i allí estava. De nou, la van dur a l'església, a
Castelló i quan va arribar la nit, el sacerdot va decidir quedar-se
junt la “Imatge”, però quan la son li va vèncer es va quedar
dormit a la cadira i quan va despertar va poder comprovar, que la
“Imatge” havia desaparegut una altra vegada. Van tornar a
dirigir-se al lloc on havia aparegut (als peus del lledoner) i allí
estava la “Imatge de la Mare de Déu”. Així doncs, van
comprendre que la Mare de Déu volia estar als peus del lledoner i
les autoritats van decidir alçar allí una ermita on podien venerar
i rebre culte a la Imatge anomenada Verge del Lledó.
Els veïns de Castelló i peregrins d'altres pobles
acudien a l'ermita per venerar-la i confiar-se a la seua protecció.
Amb el pas dels anys la devoció a “la Mare de Déu del Lledó”
va augmentar i es va crear una confraria encarregada de col-laborar
amb el Prior.
La devoció per “La Mare de Déu del Lledó” era
enorme i a l'any 1922 el Papa Pío XI va declarar la Mare de Déu del
Lledó patrona principal de Castelló i el 1924 el Cardenal de
Tarragona va coronar pontifíciament i canònicament la “Imatge de
la Lledonera”. Finalment en 1983 el Papa Juan Pablo II va elevar a
la dignitat de Basílica el Santuari del Lledó.
SANT BLAI
Sant
Blai va nàixer a la ciutat de Sebaste (Armenia) per l'any 250 dC en
el sí d'una família noble i rica. Els pares de Blai eren molt bones
persones i tractaven totes les persones amb respecte i educació,
també als seus criats i Blai va aprendre a ser respectuós i a
ajudar a totes les persones sense importar-li la seua condició
social. Quan Blai va tindre l'edat d'anar a escola, com que va
resultar ser molt bon alumne ajudava a tots els companys a fer els
deures i per això tots el companys l'admiraven i l'apreciaven. Els
mestres van cridar els pares de Blai i els van indicar que ja que a
Blai li agradava tant ajudar les persones, poguera estudiar Medicina
i així podria ajudar els veïns de la ciutat. I així va estar, Blai
va estudiar Medicina, Filosofia i Ciències Naturals. En acabar
Medicina Blai dedicava molt de temps per atendre els mes pobres i
ajudar els més desfavorits sense cobrar-los res, ja que Blai al
mateix temps que els curava els ensenyava que el més important en
aquest món consistia en ajudar-se uns als altres a canvi de res i
respectar-se mútuament, ja que tots som iguals als ulls del Senyor.
Com
a Blai li agradava estar al servei dels altres perquè seguia la
doctrina de Jesús que havia après dels seus pares, es fa ver
sacerdot. La seua fama d'home bo, savi, humil i honrat era coneguda
en tota la ciutat, i quan va morir el Bisbe, tots els cristians per
unanimitat, van decidir que fóra Blai el que ocupara el càrrec de
Bisbe de Sevaste. Blai va accedir, però amb la condició de poder
continuar assistint els malats pobres que cada vegada hi havien més.
La gent veia en Blai un exemple de Jesús.
Durant
aquell temps, els romans encara perseguien els cristians i per això
Blai i tots els cristians van fugir a les muntanyes i allí van estar
durant diversos anys fins que un soldat espia, fent-se passar per
cristià, es va descobrir. D'aquesta manera el governador de Roma va
poder saber on es trotaven. Llavors va enviar al exercit per a
capturar-los, però sobre tot volia capturar a Blai. Per fi els
soldats van fer presoner a Blai i de camí a la ciutat la gent de
les aldees i pobles eixien per a saludar al Bisbe, donant-li suport i
les gràcies per tot el que havia fet pels malats pobres. Blai els
atenia amb un somriure a tots i de sobte, quan anaven pel camí es
van sentir els sanglots d'una mare desesperada amb un xiquet als
braços. Al xiquet se li havia clavat una espina a la gola i no podia
respirar. Blai li va fer una creu en la gola alhora que va pronunciar
una oració i de sobte, el xiquet va començar a respirar, l'espina
va desaparéixer de la gola. La gent es va quedar sorpresa,ERA UN
MIRACLE! Quan van arribar davant el governador i li van contar tot
allò que va succeir, el governador li va proposar que renunciara al
cristianisme a canvi de salvar la seua vida, però Blai es va negar
doncs el governador va ordenar dur davant de la seua presència als
pares de Blai, ja que volia que el convenceran per abandonar a
Jesucrist, però els pares no van accedir. A l'instant, un soldat,
per ordre del governador va traure un rastell amb pues de ferro i el
va martiritzar fins la mort. Desprès va executar els seus pares.
Aquest fet succeïa el 3 de febrer del any 316 .
Després executaren a molts cristians i els que van
poder escapar, es van dedicar a viatjar per altres ciutats i països,
contant la vida de Blai i convertint al cristianisme a molta gent.
A poc a poc Blai es va convertir en un Sant molt
popular, invocat per a curar malalties, sobretot de la gola i també
per a protegir els xiquets.
Es parlava de Blai per tota Europa i va arribar també a
Espanya i a Castelló, on els veïns s'aclamaven per a que els
proporcionara una bona collita i que salvaguardara els animals i
sobretot que cuidara als xiquets de les malalties. La fe dels veïns
de Castelló a Sant Blai era tan gran que en 1721 el van declarar
PATRÓ DE CASTELLÓ.
En l´actualitat, els veïns del carrer Sant Blai
celebren el 3 de febrer les festes en honor al Sant.
